LA PIEL VACÍA
La pell, durant un temps, pot ser un habitacle acollidor, però també una presó. A través de la pell ens relacionem, però no podem tocar el seu interior, no podem traspassar-la. Què diu de nosaltres la forma? Què transparenta la pell? Quan la nostra pell s'arruga, quan la forma es desdibuixa, quan s'esvaeix... què queda?
Aquestes preguntes generen la dansa de la pell buida: articulada, tècnica, exigent, amb un fort sentit de la forma i la dinàmica, impulsiva i implosiva.
Peça representada al Mercat de les Flors i a nombrosos festivals i certàmens de dansa. Finalista del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre i guardonada amb el tercer premi al Copenhagen International Choreography Competition.